Va de Filosofia

dimecres, 9 de febrer del 2011

Preparats? Llestos? JA!!

Saps que es el que mes costa afrontar de la vida?, un nou pas, obrir una nova porta que t'ajudi a superar nivells amb diferentes emocions, que t'ajudi a oblidar aquelles nits, tardes, matins  que vas compartir amb un tros de la teva vida que al final sen va acabar anan, per no tornar.
Saps que quan et quedes en blanc i no saps per on passar es quan et sens mes sol? pero despres sents que  enmig de la fredor un sentiment càlid se t'acosta, es quan tu t'acostes que els núvols que tapaben el meu cel clar s'envan, per no tornar. Gràcies a tu el hivern sem torna estiu, la  fuscor s'ilumina amb una petita fuga de llum.
De cop, sense cap motiu es para el món, i no arribu a entendre perque les uniques dos coses vivents som nosaltres, potser perque així ningu ens espalla el nostre final felis? nose, nose, nose,... peró el que si que se es que gracies a aquells petits detalls a vegades insignificants me quedat sense una part del meu cor, las ocupat tu? bf.. tampoc o se, pero n'estic convensuda que si. M'agradaria que t'enrecordesis d'aquells dies que es feien infinits pero en realitat només van ser 1,2,3 hores o fins i tot 10,20,30 minuts..., no diguis va ser un passat perque pot ser un present, només si tu vols. No et pensis que el temps sa acabat i que es massa tard per rectificar, mai ho és, tranquil estigues convensut de que podras, de que no fallaras, de que aquest es el teu pas
No tinc res mes a dir. Ah si, que t'estimo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada